Orlando natural

Ocupes dues centúries
mil·lenni mil·lenària
a poc a poc llum a la cara
obres
estens els braços del joc dels nens
diteges el quadre com un nou mètode d’empremtar

‒tants i tants anys de vulcanisme‒

mil·lenni mil·lenària
aculls possibles adopcions
com per exemple
aquesta estranya mania
d’arrapar-me a un cert tipus d’afecte
com si el meu punt de vista
no fos qüestió de valors
i contingències comunes

‒valores certa parquedat en les bèsties‒

com llàgrimes a l’esquena
repuntes sorgeixes sutures la pressió d’ulls aliens
com si fossis tu realment
aquell altre punt de vista