Pastoril sobre la Nativitat de Jesucrist

[…]

Lo pare mercader: Trobo molt imprudent
que en est rigor de temps vós hajau exposada,
en un camí tan llarg, eixa hermosa prenyada.

Josep: Ja us he dit que l’edicte havíem d’obeir.

Lo pare mercader: Mes ab justa raó podíeu diferir
de fer ab la muller tan penible viatge.

Josep: Devíem venir junts, sent d’un mateix llinatge.

Lo pare mercader: I qual és?

Josep: De David, sant rei d’esta ciutat.

Lo pare mercader: Com del sang de David i en tan trist estat
vos trobau? Com pot ser?

Josep: Senyor, nostra pobresa
ve dels decrets del cel.
[…]

Lo pare mercader: Tot me senyala en vós una molt gran prudència.
A casa algun parent sou sens dubte vinguts?

Josep: Los primers que havem vist nos han desconeguts.
Aixís ho té permès la voluntat divina.
Los designes són certs; ella nos encamina
a cercar un endret per poder reposar.

Lo pare mercader: Dubto molt que trobeu per vos aposentar,
pus los hostals són plens, per la gran afluència
d’estrangers en Betleem.

Josep: Gran és la providència;
no ens desempararà.

Lo pare mercader: No pus vos oferir,
si voleu acceptar, que de vos conduir
a dos llegües d’ací, en ma pròpria masia,
a on descansareu.
[…]

Josep: De tal honra i favor no podem profitar:
és precís que a Betleem nos degam arrestar.

Lo pare: Pus açò no us convé, lo cel vos conduïga.

Josep: A vosaltres, senyors, sempre vos beneïga!
[…]

L’Angel: Pastors, arrestau-vós
i no tingau temor. Núnio molt ditjós,
vinc evangelitzar gran motiu d’allegria,
que lo cel, per ma veu, a tot lo poble envia:
en ciutat de David és nat lo Salvador,
únic Fill de l’Etern, Cristo Nostre Senyor.
Vos dono per senyal que en una pobra estable
vui s’és acomplert eix misteri inefable:
trobareu un infant de drapets embolcat,
quina Verge, sa mare, al pessebre ha posat.