La base de dades de les Lletres Catalanes
Ve d’un món, corromput amb mots estranys
per segles de domini i de veïnatge,
que el fang ha anat tacant o s’ha empassat.
És d’una terra on tenen nom les cases,
on s’hereten motius sense cognoms.
Recorda encara un temps de fred de ferro,
de molls cremant, ansats, i torrapans,
d’ensulfatar, lligar, d’anar a fer llenya,
d’aviram a les gàbies de l’eixida.
Coneix tots els pedaços i els sargits,
i unes cançons d’infant que ningú sap.
Ara és com l’estranger en un país nou
que ningú entén quan diu els mots dels seus,
com el mut que demana caritat,
i vol els sots, les coses que va perdre.
Senglar que furga inútilment en fang
per trobar arrels.