Però hi havia un lloc que atreia els artistes…

Però hi havia un lloc que atreia els artistes com la mel les mosques: Sant Pere de Galligants. La mil·lenària església, vista des de la banda de Sant Daniel, tota madura i daurada del sol del matí, amb el seu campanar octogonal encimat de merlets triangulars i amb dos venerables xiprers d’avançada, oferia una visió romàntica singularíssima. No existia un sol pintor indígena, ni en passava un de foraster, que no l’hagués pintada. A Innocenci, mancat del do de saber triar els temes verament pictòrics, ara els altres l’hi donaven ja escollit. Maldà de bell nou, com ja havia fet en anteriors provatures, amb la resistència passiva dels estris i de la matèria, posà gruixos de colors i els tragué amb un cop violent d’espàtula i sols aconseguí excitar-se contra ell mateix.