Però la religiositat que lligava potser…

Miquel de Palol i Felip

Girona

 - 

1885
Girona

 - 

1965
Categoria: Segle XX
Del llibre: 

Fragment Text literari

Però la religiositat que lligava potser...

Però la religiositat que lligava potser més aquella gent era la que es manifestava en els capvespres solitaris, quan sortia Nostramo per anar a dur el combregar a qualsevol malalt. Jo no sé per què a mi m’ha semblat sempre que només sortia en fer-se fosc, i en dies de pluja o amb la tramuntana que, per aquells carrers, solia sentir-se braolar quasi sempre.

Ja quan del campanar de la Catedral queia la primera campanada, solia produir-se una estranya inquietud. Tothom les comptava, per si eren set o nou: home o dona. En aparèixer el sacerdot amb el Santíssim damunt les escales de la Mare de Déu de la Pera i oir greus i pausats, els primers psalms, i la campaneta de l’escolà que li era capdavantera, portant un fanaló de llum esmorteïda, tintillejava amb el seu so tan dolorit, començaven a mig obrir-se els batents dels balcons i finestres del seu camí i sortien, borroses per la vespra i el vent, les siluetes dels veïns agenollant-se al pas del Santíssim, i deixant, al marxapeu, el llum d’oli o el quinqué de petroli, una mica apesarats per aquell agonitzant desconegut, i murmurant, devotament, un «Déu li sigui una bona ajuda».

Shopping Basket