Placeta del Rei

Neptú, Neptú!

La brivalla aldarulla
a la plaça oviforme.

Neptú, Neptú!

Neptú, Neptú,
Príncep de la Placeta!

Plaça del Rei,
placeta perfumada
amb blaus de primavera!

(Primavera insubmisa
de la meva innocència!)

Tot el goig del meu cor
en una gota d’aigua.

Iridiscències flèbils.

Daura
el silenci la tarda.

Per què la meva veu
esdevé ressonant?

Una… dues…

Neptú, Neptú!
Les boles
surten del quadrilàter
per la destresa de la meva punteria.
Neptú, Neptú!

Melangia rosada
dels fanalets encesos,
tèbies ombres nostàlgiques,
adéu… adéu!…

(Plorarien les ombres
d’enyor?…
Plorarien?)