Pluges

…la lluvia es una cosa
que sin duda sucede en elpasado
J. L. Borges

plou aquesta tardor contra els vidres
del vespre.
plou contra la por i plou llum.
plouen els cels una aigua tenaç,
record d’una altra primavera
que regalimava per les façanes
sobre l’asfalt i sobre les galtes
i embullava els cabells i omplia la tarda
de llums i de riures.
plou aquesta tardor
com plovia a istanbul
aquell final d’estiu quan el temps
a penes s’insinuava en un vent
lleugerament més fred,
en un sol lleugerament més trist,
quan ja les oronetes iniciaven
el retorn o la fugida mar enllà.
plou aquesta tardor
com mai no va ploure quan l’estiu
era una platja immensa de pedres blanques,
plou tristesa com una platja de pedres grises,
on no tornarem perquè el temps s’acaba
i perquè ara sabem
que cada matí és ja sense retorn.
plou una tristesa dolça
que s’escampa pel jardí
i els dits de l’aigua piquen el ritme
d’altres tardors i d’altres jardins
i diuen que ens ha arribat el temps
d’una altra serenitat.