Pompeu Fabra (1868-1948)

Per a comprendre la transcendència enorme de l’obra de Fabra només cal veure l’immens progrés que s’ha fet, en la llengua escrita, sobre la difusa i vivíssima diversitatdialectal. Avui totes les persones de la nostra àrea lingüística que escriuen correctament la seva llengua escriuen la llengua que els proposà Pompeu Fabra. Joan Fuster i Xavier Casp, a València; Josep S. Pons i Edmon Brasés, al Rosselló; Francesc B. Moll i Marian Villangómez, a les Balears, escriuen , com nosaltres, de la part central de l’àrea lingüística, la llengua proposada per Pompeu Fabra, o sia simplement el català. Fabra és molt important. És l’home que portà el català modern de l’anàrquica descomposició dialectal a la categoria d’una llengua de cultura. Tota la resta, mirada a la distància que els nostres dies ofereixen, és (llevat de l’economia) anecdòtic i minúscul. Fabra ha estat l’home més eficaç aparegut en l’últim segle en aquest rodal que va de Maó al Cinca i de les Cobrberes a Alacant. I ho ha estat portant a cap una obra de sentit d’ordenació, antianàrquica. Ben mirades les coses a la llum del que hem viscut aquests anys, l’aventura és sensacional.