Pregària

Senyor, no ens deixi la teva mà:
el món és ample.
Neix la viola vora la font
i mor l’escuma
damunt la platja —braços oberts
que mai l’estrenyen.

Pedra, fugida, color i batec,
qui els entrelliga?
Ah, que no es perdin els meus afanys
en la boscúria
de fulla tendra, llunes i rius
plens de silenci.

El pardal frèvol troba recer,
niu l’oreneta:
astres, besades, flors i dolors
fan llur cruïlla
en la planura del Teu palmell
on s’abandonen.

Niu l’oreneta pels seus petits,
aire la branca…
Aigües mesclades d’amor i enyor
el cor abeurin.