La base de dades de les Lletres Catalanes
Quan jo era infant parlava
amb els esperits. Sabia que la gespa
eren els peus menuts i frescos de les fades;
una estesa de pedres, un aplec de nans
fent la becaina; un arbre, un gegant quiet
i bondadós que no negava mai un consell d’ombra
al caminant exhaust; cada cosa, en fi, gran o petita,
l’estoig que guardava un bri de fum de l’ànima del món.
Ara sé que tot és buit i de ningú com una frontera.