Quan minvava la llum…

Quan minvava la llum de la claraboia del seu estudi i els objectes s’esfumaven dins una atmosfera grisa i opalina, ell sentia una rara opressió que el feia sospirar. (…) Llavors obria una finestra que donava sobre l’Onyar, s’estintolava a l’ampit, encenia la pipa i feia divagar l’esguard amunt i avall del riu; per la pintoresca i bigarrada confusió de balcons i galeries de les cases d’enfront i per l’espai que s’albirava part d’allà dels teulats i xemeneies. L’esperit, a poc a poc, esdevenia aquietat i el pensament s’interessava per les coses foranes, i deixava en pau l’etern i turmentós furgar en l’ahir i en el demà. Una melangia romàntica s’emparava d’Innocenci, i, en aquest estat, l’escometien rares i imprecises fantasies.