Quan siguis trista

Contra W. B. Yeats

Quan siguis trista i grassa i ja no et mirin
els obrers en passar, i els pits et pengin,
i quan molt vella els néts no et reconeguin
el vesc dolç del teu cos, la pell de lliri

(que va atrapar tants homes, i una dona),
si els ensenyes les fotos, vora el foc,
no els parlis mai de mi, deixa’m a fora
del teu passat: furtiu d’un vedat clos.

No t’enyoris als llibres que vas viure
ni, pel que hauria estat, sentis cap pena:
ja no viuríem junts, no em parlaries,
ni hauries llegit mai aquest poema.