Què se’n pensa dels poetes

Ben mirat, no se’n pensa
gairebé res. No es pensa:
i ara què estarà fent?
O bé: té res en perspectiva? Escriu?
Treballarà com qualsevol persona…?

No n’he tret l’aigua clara
si he parlat amb algú
sobre això. S’emboliquen
amb estereotips
o es mostren totalment
indiferents. A alguns
els fum que, quan tothom
balla els goigs de sant Prim,
ells romancegin apamant la lluna,
o que, mentre la gent
sap el pa que s’hi dóna,
els poetes demandin
l’anarquia. Profans
en matèria d’hipèrboles,
pressuposen i tot
que són uns malaurats corcs, escurabutxaques,
buidaampolles, tòtils, poca-soltes, paràsits
o proletaris-de-la-poesia.

No, de segur que no s’hi pensa gens.
Ben mirat, ni acudits
no es fan sobre poetes.