La base de dades de les Lletres Catalanes
Retruny el cel que pesa,
carregat de tempesta.
El llevant mou la massa
de les aigües de plom.
La salabror rosega
flors de geranis minsos.
Ja s’acaba el setembre,
ja ve la fi del món.
L’estiu i el seu imperi
rodolaran com fulles.
Adéu claror de vidre!
Ja tornen els malsons.
M’endinso en la tenebra
de les vacances mortes,
la mitjanit més fonda
dels anys i dels records.