Romanç de Bac de Roda

Ai, adéu ciutat de Vic,
bé en mereixes ser cremada;
s’hi és fet penjar un cavaller,
el més noble de la Plana,
que per nom li diuen Bac,
al terme de Roda estava.
(Valeu-nos, Mare de Déu,
la del Roser i del Carme,
i sant Domingo gloriós,
que aquell dia l’agafaven.)
Diuen a en Bac que debaixi,
que un seu amic lo demana.
tan prompte com va ser a baix,
fortament l’engarrotaven,
i ab la cua del cavall
ciutat de Vic lo portaven.
Ja en varen fer una crida:
“Fusters i mestres de cases
fessin unes forques noves
al cap de les Davallades”.
En responen los fusters
que no n’hi ha fusta obrada.
En respon lo general:
“Espatllin algunes cases”.
Espatllen molts candeleros,
també les llànties de plata.
Ja en varen fer unes crides
que tots los portals ne tànquien.
Quan los portals són tancats,
lo perdó ja n’arribava.
Ja l’en prenen i l’en lliguen
i a la forca l’emportaven.
Quan va ser dalt de la forca
ja va dir eixes paraules:
“No em maten per ser traïdor
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que vísquia tota la pàtria.