Seixanta-nou més dos dístics morals

ENDREÇA

Amb aquestes paraules m’afaiçono,
amb aquestes paraules t’afaiçono.

ESCALA DE PERFECCIÓ

Donat que no som déus ni semidéus,
quedem-nos prudentment en presocràtics.

PROFIT DE TOTS ELS PRESENTS

Durant l’estiu, quan el ponent t’ofegui,
ocupa’t l’oci planejant venjances.

L’EQUILIBRI NECESSARI

Per completar la plaça de Sant Marc,
una jove parella de falcons.

CARITAT

La bona opinió que tinc de tu,
me l’he feta d’algú que no conec.

L’AUTOR, LA SEVA OBRA

Refeu amb infinita paciència:
no us deixeu apresar pel durador.

ESCOLES

Una etiqueta no és a compartir
ni amb qui ens uneix l’admiració.

IL•LUSIONAR-S’HI

Entre abraçada i abraçada, amor,
hi ha, com a mínim, un penediment.

L’ORIGINALITAT

Fingeix, menteix, no donis mai a entendre
que tu ets exactament igual que els altres.

ITINERARI DE LA FE

¡Quin suplici més gran per a Narcís,
haver de creure en cada nou mirall!

SOLEDAT

Si ho vols així, quan passes el pestell
del teu catau, solament tu ets humà.

L’ART I ELS ARTISTES

Un desafiament per al geòmetra,
traçar triangles una mica trists.

ELS MESTRES VENERABLES

L’educador no sols ha de preveure
que ha de ser oblidat, també venut.

DESPULLAMENT

Estima’t fidelment, que ningú digui
que has pres partit per la causa més fàcil.

PER UN CERT HERMETISME

¡Quin bell espant no causa un mot equívoc!
L’ambivalència és digna dels déus.

LA MEMÒRIA

A l’hora de la mort, ¿com callaràs
el record de la teva adolescència?

POETES PROFETES

Encegarà amb les seves visions
l’il•luminat: que no esperi convèncer.

ELS TICS I LES MÀSCARES

La gran virtut de la crispació
és que atueix els nervis de la cara.

PREDICAR ¿AMB QUÈ?

Difícilment només amb bons exemples
induirem els comports que ens convenen.

UNA VICTÒRIA DEL TEMPS

Els debats que no guanya la raó,
sol decidir-los la supervivència.

CONTINENT I CONTINGUT

Sota l’afer meticulós dels termes,
la voluntat febril de l’anarquia.

PISTES

Si de mi us conto tantes coses veres,
és per tal que acabeu desconeixent-me.

LES RAONS DE L’AMOR

¿Qui sap allò pel qual sou adorables?
¡Us poden estimar per les manies!

CONCISSIÓ

Les úniques metàfores passables
serien les que abreugen el discurs.

ANGOIXA

Font aspra, t’he begut dins la imminència,
temps fixat a la porta de les coses.

L’AMISTAT, ¿UN MUTU VESSAR FEM?

Si et sents tan feble per fer confidències,
procura, almenys, que et deixin en bon lloc.

ELS GESTS

¡Quantes utilitats les del dit índex!
De més a més, serveix per a acusar.

LÍMITS DE LA POR

Tems la mort, per la carn, per l’esperit,
però la podridura ja és dels corcs.

EL NOSTRE COS

No és que serveixi al caprici dels déus,
¡és que, damunt, hàgim d’alimentar-los-el!

UTÒPICS

Al país ideal que imagineu,
¿cabrem també els covards i els traïdors?

INCITACIÓ

Un lleu esguard al pou clos de la mort
basta per animar l’estil més fred.

LES LLUMS DEL SEGLE

Alerta amb els qui sempre hi vegin clar:
¡els qui no són ambigus són dogmàtics!

ENTRADES I EIXIDES

Dir i desdir és l’únic camí cert
per comprendre el secret del laberint.

FILOSOFIA PRÀCTICA

No us prepareu tan bé per a morir,
que negligiu els pocs plaers que us toquin.

DE TANT EN TANT

Quan no és sensibleria, la tendresa
no és més que una manera de fatiga.

CAL SORPRENDRE EL PROPI DESTÍ

l’arquer apunta sempre al blanc pel blanc:
que encerti cada ocell la seva fletxa.

PRECISIÓ A UN CLÀSSIC, PER A ESTOICS

Ser pobres solament ens fa ridículs
si no ens hem deseixit de l’avidesa.

CALIDOSCOPI

Mai no se sap per on sortirà la virtut:
si invocant una mena o altra d’abstenció,
la pràctica subtil del just terme mitjà
o la urgència de les decapitacions.

L’ESFORÇ D’ALTRI

¡Els problemes que té un poeta líric!
Quina rosa triar ja és el primer.

METAFÍSICA

¿Hi ha Déu? –No pot haver-n’hi. – Cal que n’hi hagi.
Com tot, és un afer de conveniències.

VIDRES

Sense que per això em mostri arbitrari,
diré que també sóc com no em llegiu.

DISCRIMINACIÓ

Algunes cèl•lules de l’organisme
no participen en cap dels plaers.

GIMNÀSTICA

Només passar les pàgines d’un llibre
és ja un bon exercici per als dits.

AIGÜES FREDES

Ni la dilació, ni el compliment:
l’únic remei de la ira, la por.

LA MÚSICA I LA DANSA

Ni que sigui bufat per àngels músics,
el so d’una trompeta és el desordre.

MATERIAL PER A CRÍTICS

Enmig de la teva obra més sensata,
intercala unes frases gratuïtes.

LÍMIT DE LA GENEROSITAT

No justifiquis el que creïs, dóna-ho:
estructura el misteri, no el descloguis.

PEL GUST D’UTILITZAR UN VERB

El que creguis, destranscendentalitza-ho:
et basta viure tant com la rosella.

LA HISTÒRIA DE SEMPRE

On parlar clar resultés un perill,
també ens atraparien pel silenci.

COMPATRIOTES

Se n’han pujat als cims de l’opulència,
han fet la gleva eixorca, hem dut mordasses.

¿CAL TRIAR-HI?

¿Morir estoicament o revoltats?
La doble via, sols pel suïcidi.

L’ACER DE LA MEMÒRIA

No és cert que el goig depengui de l’oblit.
Posa’t al dia els teus ressentiments.

PLATÓ

El Sòcrates real, contemporani
del seu cos, és de fet anterior.

LA INSPIRACIÓ

El primer vers, quan són els déus qui el donen,
és una trampa per dur-te on no vols.

ELS ULLS FIXOS

Suspès entre la mort i la follia,
et demores, il•lús, en el poema.

DOBLE CONDICIÓ

Davall un mot precís jau la insurgència;
cridat amb passió, pot desvetllar-la.

IL FAUT S’ABÊTIR

Els corbs, els papagalls, les cacatues,
són estúpids ocells que s’humanitzen.

ELS BONS SENTIMENTS

Per a enfilar línia rere línia,
calen raons més fortes que l’amor.

ELS QUI ESCRIUEN

Faran igual que els déus: crearan mons
per a poder matar impunement.

ANIMALS RACIONALS

Sovint ens sobren hores per pensar;
avui me n’han mancat, pensant per què.

ELS ALTRES

Tingui raó o no en tingui, l’enemic
només pot demostrar-ho per la força.

SANT BRU

¿Com ho farem per dir la veritat,
i amb un somrís, si ens han cosit la boca?

TENEBRAE FACTAE SUNT

Una desesperança convincent
ha d’expressar-se en el mode setè.

DIVERSITAT DEL GAUDI, PER A CREIENTS

No cerqueu un plaer complementari
per al pecat, deixeu-lo en arrogància.

LA LLENGÜETA DE LA BALANÇA

Sabem els gusts que ens pot donar el cos;
el sofriment, però, és incalculable.

L’AMOR I ELS POETES

Mentre amb la dreta s’escriu un sonet,
amb l’esquerra es pot fer qualsevol cosa.

OBJECTIVITAT

Ja el temps, lector, és finit, i absolut
és cadascú de cara als propis verms.

EPITAFI PER A MI MATEIX

Que en pau descansin els meus enemics,
si han mogut bellament la meva ira.

COMIAT

Maleïts siguin aquells qui han gaudit
amb la fam dels pintors i dels poetes.

AJUSTANT EL RELLOTGE DE PARTIDA

Sense saber on és la meva Hora,
allà que em trobaré jo just en punt.

CODA D’ENTRADA DEL CONTRASUBJECTE

Ara el gran repte fóra dur la contra
i resultar igualment admirable.