Set

Set
això sí que sé el que és
com la sentia
en aquell carrer on -dreta
davant d’una porta- em deien
“no se sap res”

I aquell anar i venir,
com sempre,
però amb aquella set !

Set, insaciable,
d’aigua.
Set que corsecava, la boca
espessa
un dia rere l’altre.

Quantes vegades vaig sentir
aquelles paraules que
en sospesar-les
em semblaven buides.

La set
me la imaginava d’aigua

I ara sí que puc dir que
aquesta altra set
tan fonda que clama
també ho és d’aigua.