La base de dades de les Lletres Catalanes
Si el rellotge de sorra es trenca,
perd el temps per la cintura estreta
i el gest senzill de ser
s’acaba. Com quan la sequera
escanya els aiguamolls
i els peixos moren atrapats
en tolls cada vegada més petits.
En la llum de la tarda el tren travessava
una generosa zona de conreus:
aigua somrient per les canals
i jo reposava els ulls
en la vastitud dels arrossars en flor,
en les barraques construïdes als marjals,
en les ales blanques de les garses,
en la pell fosca dels búfals,
quan emergien lents del fang.
Aigua poada per a la set
aquest paisatge.
Veta d’or aquests records.
I ara t’hi arribes com un miner
amb la llum al casc. És ric
qui somriu en recordar.