Si en silenci el auditori

Si en silenci el auditori
escoltar-me vol atent,
d’un assumpt, cosa preciosa,
oirà un bon romancet.
[…]
Ans de tot hem de supondre,
com a primer fonament,
de l’Església el matrimoni
és lo sacrament setè,
lo qui servix i aprofita
perquè el marit i muller
dormen junts i crien fills
en la benedicció de Déu;
i el matrimoni que és apte
cada any treu son angelet.
[…]
Ans que entreu dins dels set mesos,
i encara als cinc, si pot ser,
os previndreu de carotes
totes les més que podreu,
de bavosalls, vanovetes,
faixes, bolquers, gamboixets,
pitets, bragues i culeros,
aülles de cap també,
cotó en pèl, pólvors de murta,
benetes i coixinets;
també hau de fer prevenció
d’un barralet d’aiguardent,
fil de Gènova, tisores…
[…]
Una urgència molt forçosa
advertixc, que és convenient,
per a en anar de dolors,
i os costarà nou diners:
los que dareu de llimosna
al convent de la Mercè,
on tocaran a partera…
[…]
puix moltes persones bones,
a l’oir aquell toquet,
solen dir: Déu que la lliure
i traga de perill prest.
[…]
Als tres dies de parides
a la creatura dareu
vostres pits, per a que mame,
que ans d’aquest temps no pot ser.
[…]
Quan elixgau los padrins,
los buscareu en diners,
que això és cosa profitosa
certament a l’infantet,
puix li donen bona estrena
per al dia del bateig;
si es mor, paguen la guirnalda,
mortalleta i els fossers;
si viu, al cap d’onze mesos
li paguen l’acurtament;
açò és acte voluntari,
mes casi ha fermat de dret.
[…]
I la qui és tan pobretona
que en un sou mai junt se veu,
[…]
eixa de res se previnga,
sols encomane’s a Déu
i a sa gran misericòrdia,
que no faltarà remei…
[…]
i lo subjectes també
que al marit deuen estar,
procurant tindre’l content,
puix és cert la muller bona
com una ajudanta és,
que a mitges tots los treballs
ha d’aguantar molt prudent:
quan l’home està de mal aire,
acariciar-lo ella deu,
cuidant de la sua part
no tindre’1 mai descontent,
encara que roín sia
dir que és molt home de bé;
si és dropo, dir que és honrat,
i també que és innocent;
si és jugador, que no juga
ni daus ni cartes coneix;
si no vol que ixca de casa,
estar-li molt obedient
a tots quants preceptes pose,
que això és lo mane Déu…