Siurana

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
Que un replà merleteja de l’altura,
coronada d’espais, de llum cenyida,
or i foscam tornada en sa vellura.

Per cases closes alguna esma fura,
últim esment d’una cansada vida;
sols una gespa humil, no mai florida,
viu, i de Crist en el portal s’atura.

Sense enyorances del desig perdut,
Siurana, en sa caiença tan llunyana,
esteses només veu de solitud.

I calla, i jura, i barboteja a estones.
I només pot finar l’aspra Siurana
feta rocall per armament de fones.