La base de dades de les Lletres Catalanes
Que la llum de juliol t’enceti les parpelles
i et voli la mirada enllà de tots els arbres,
que l’olor de la terra en esclatar les flors
t’encengui els narius, t‘obri de ple les venes,
que els llavis de mil boques inquietes de rosada
et facin un vestit color encès de magrana,
i tots els dits del món et toquin l’entrecuix
quan sigui a mi a qui busquis, meva la pell que et trobi.