T’estimo per activa i per passiva

T’estimo per activa i per passiva,
i amb increment verbal a la flexió.
T’estimo sota els llits, sobre les taules,
al final de les portes i els balcons.
Darrere del mirall també t’estimo
i quan els cèsars passen Rubicons,
quan els humans alleten les promeses,
quan les bèsties caminen sobre el món.
Ja veus com són les coses: jo t’estimo.
És tan senzill com inventar-se un nom,
és tan elemental, tan evident,
como ho és que hi ha homes vius i hi ha homes morts.