Testimoni d’Eduard Artells i Bover

Devia ser l’any 1928. Les Edicions Proa havien ja publicat uns quants volums quan, un dia, amb gran sorpresa per part nostra, rebérem una carta del Mestre aconsellant-nos que ens hi presentéssim, car necessitaven un corrector. Allò fou un manament per a nosaltres. I amb quina il·lusió, però amb quina temença acceptàrem l’encàrrec! Pobre senyor Fabra! Ni mai que ens hi hagués fet anar, a la Proa; però en el pecat trobà la penitència, perquè llavors cada dos per tres ens tenia a la seva oficina de l’Institut, al Palau de la Generalitat, o a la sortida de classe del Politècnic, amb un reguitzell de problemes de llengua i gramaticals que se’ns presentaven contínuament durant la nostra tasca de revisió d’originals i de correcció de proves de Proa. (Cal tenir present que el Diccionari General no sortí fins l’any 1932.) Com que el Mestre vivia a Badalona, des del Politècnic l’acompanyàvem a l’estació de França, trajecte curt, certament, però que aprotitàvem de debò per al nostre objecte. I aleshores sí, que érem deixebles directes del Mestre: i tant, si ho érem! Cada consulta que li fèiem era tota una lliçó per a nosaltres sols!