Tota amor és latent en l’altre amor…

Tota amor és latent en l’altre amor; tot llenguatge és saó d’una parla comuna; tota terra batega a la pàtria de tots, tota fe serà suc d’una més alta fe (fragment).

Ramon Llull i Joan XXIII

Lleveu-vos, drets, els qui aneu a palpentes
i els qui us traïu amb crides i proclames;
redreceu-vos, oh noies!, de tan nues captives,
dòcils i fàcils al jaç; de les mentes.
Vosaltres, els nafrats en un combat de bruixes
enllà del mur del son; els sedecs de querella,
que sanguegeu a la brasa dels brucs
quan un flam sense foc d’un no res fa guspira;
i els qui deliu mons nous: —Eixiu de la caverna
on us feu por, i ploreu, i sangloteu,
i ajusteu-vos, cor net, al solell de la vila!
Redacteu, escrivents, les noves d’aquesta hora
i planteu els pasquins a les parets claroses:
“Tot serà lliure en una terra lliure,
i radiant, en un calanc d’esponges;
tot serà bell, avenc, còrrec i duna,
i l’home, sense por, sense arma ni muralla;
tot serà pur al sorral de les platges
que irisen amb tints nous la Vall del Viure.
Tota amor és latent en l’altra amor,
tot llenguatge és saó d’una parla comuna,
tota terra batega a la pàtria de tots,
tota fe serà suc d’una més alta fe
quan Joan i Ramon i els qui amb ells fan miralla,
obriran el portell de les rescloses
i naixerem, fulgents, al fresc de la font viva.