Un somni

Jo no sento el meu pas pel caminal
callat per on el Somni se m’enduu.
És l’hora del silenci que el sol lluu.
Un vel de perles sembla el cel, igual.

Arriben els xipresos amb obscures
puntes a eix cel: immobles, sense plant;
tristos semblen talment, mes no ho són tant
com els xipresos de les sepultures.

El país del voltant no és conegut;
solitari, un misteri hi està latent
d’un temps antic on mon pensament
es perd, bo i caminant pel camí mut.

Jo no sento els meus passos. Jo sóc com
una ombra; el meu dolor és com una ombra:
la meva vida tota és com una ombra,
vaga, incerta, indistinta, sense nom.