Vell jardí

He tornat al jardí descuidat i salvatge
on les hores felices van transcórrer i els dies
d’antigues amistats.
Tornar a veure el desmai
i la dea de marbre, contemplar entre els pollancs
tants somriures encara, que les flors dels geranis
perfumaven, em costa dues llàgrimes aspres.
He aturat el meu cor, que, innocent, pretenia,
solitari, aquell foc d’un setembre oblidat,
el desig vigorós d’un cos bell, com si ara
entre els arbres hi hagués quelcom més que unes ombres.
El captard ha envaït el domini del somnis
mentre em gelen la carn els meus passos per l’herba.