Ventada

Però encara no és passada,
Oh cor meu!
Ha vingut escabellada,
Tota urc.

Per la força –ai com crida!–
Se m’enduu;
Sense alè, atemorida,
Menjo pols.

L’amistat arremolina
–bo i dolent;
Res d’amiga ni veïna
Ni cel blau.

Només l’ombra que no em deixa
Dintre els ulls;
Em debato amb mi mateixa
I em faig mal.

La ventada té cobertes
Multituds:
Com un camp li són ofertes,
–tristes flors!

I esgarrifa la dallada
Que va fent
Amb la Mort aparellada:
Quanta sang!