Visió del corb

Ells ja no, els ofegats al riu, els saltadors de finestres, els qui escolliren els ponts, o les bigues de fusta, ells van fer un descobriment, van coincidir, van desitjar, s’hi van negar.

Passar la vida menjant morts per arribar a ser un mort.

Ser ventre.

Els nens que no acaben de néixer, arrencats del budell, separats de la boca intestina que els alimentava, en són.

Amb el bec ple de fang surt volant el corb amb un cuc petit a la boca. Sobre un prat verd i immens, muntanyenc, i un cel blau d’un blau d’immensitat. El cuc tremola. El corb s’eleva. El cuc s’eleva. El corb tremola. El cuc diu mare. El corb diu terra. El cuc diu cel. Jo dic aliment i vida. Jo dic bellesa.
Ell ja no. Ells ja no. Van coincidir. S’il·luminen de blau.