Xerta, que és una vila dins lo terme…

FÀBIO: […] Xerta, que és una vila dins lo terme, carrer, […]. Si Déu serà servit que la sèquia que havem començada a la çut, que és lo lloc aon prenem la major part de les sabogues, llampreses i també esturions, s’acabe, leshores tindrem ab molta abundància tot això que ens falta i altres moltes més coses.

DON PEDRO: […] Què és la causa per què no se prossegueix aqueixa obra de tanta utilitat i aliment portarà ad aquesta ciutat? […]

LÚCIO: […] crec que Déu no és servit donar-li encara l’hora, con no l’ha donada tampoc a les mines, i serà açò per nostres pecats, que no és de creure que altra cosa sia, perquè veem clarament a l’ull la possibilitat de l’obra, veem lo brau i perfet principi que bé consideram complidament la grandíssima utilitat que portaria, finalment sabem quants milenars de ducats nos costa ja en lo que hi tenim fet fins aquí […]

FÀBIO: Jo he oït dir que deixen de fer eixa sèquia perquè costaria cinquanta mília ducats o més, que ja veeu vos quant és excessiva la suma per a una ciutat com Tortosa.

LÚCIO: Què importa! Que aprés ne valdria la terra que es regaria, cent cinquanta mília més del que val ara! I per ço he dit jo moltes vegades que no seria gastar, mas esmerçar sobre l’augment de son propi patrimoni a molts sous per lliura, si la sèquia acabaven. Una cosa m’he imaginada ara mateix, i és que si nostres avis, los que feren aquella tan admirable obra de la çut per a poder traure rec d’Ebro, que pareixia llavors a tot lo món impossible poder-la fer, ressuscitaven i veien la negligència i pusil•lanimitat de nosaltres en no haver tingut ànimo ni indústria de prosseguir i donar conclusió en lo que resta a fer, que és la sèquia, havent ells emprès i acabat lo més dificultós i casi impossible, què dirien i en què ens tindrien? He oït dir jo que quan se feia aquella imperial obra de la çut, les confraries de la ciutat anaven a porfia sobre quala se senyalaria més, i que totes feien tanta diligència com si ab allò s’havien de salvar, i aprés de veure-la feta, com que veien lo que a penes creien, tras haver cantat lo Te Deum laudamus, a veus plenes cridaven: “Ara serà franca i prosperada la pàtria!” Açò deien ells tenint per indubitat que sos fills no alçarien la mà de la sèquia fins ésser acabada; i nosaltres o tenim cosa més oblidada. Com se faria gran poble aquest, si regadiu tenia, i majorment aigua d’Ebro.