Ushuaia

Ushuaia és una obra de teatre que narra la història de tres personatges que es troben en una ciutat del sud d’Argentina, on el món sembla acabar-se. Els tres tenen alguna cosa en comú: han fugit de les seves vides i busquen un nou començament. Però també tenen secrets, ferides i pors que els impedeixen avançar. A través dels seus diàlegs, anem coneixent els seus passats, els seus somnis i les seves frustracions. L’obra planteja qüestions com la identitat, la culpa, el perdó i la llibertat. També reflexiona sobre el sentit de la vida i la recerca de la felicitat.

L’obra està dividida en tres actes, cadascun dedicat a un dels personatges principals. El primer acte se centra en el David, un jove català que ha deixat Barcelona per treballar com a guia turístic a Ushuaia. El David és un home solitari i desencantat, que no té cap vincle afectiu ni cap projecte vital. La seva única companyia és el seu gos, que es diu Ushuaia. El David coneix la Laura, una dona argentina que viu al mateix hotel que ell. La Laura és una periodista que ha vingut a Ushuaia per fer un reportatge sobre els presoners polítics que van ser torturats i assassinats a la presó del fi del món durant la dictadura militar. La Laura té una filla adolescent, la Sofia, que està internada en un centre psiquiàtric perquè pateix esquizofrènia. La Laura intenta acostar-se al David, però ell es mostra distant i desconfiat.

El segon acte se centra en la Laura, que ens explica la seva història personal i professional. La Laura va néixer en una família humil i va estudiar periodisme amb l’ajuda d’una beca. Es va casar amb un home que es deia Martín, amb qui va tenir la Sofia. Però el seu matrimoni es va trencar quan el Martín va morir en un accident de cotxe. La Laura es va quedar sola amb la Sofia, que va començar a manifestar símptomes de malaltia mental. La Laura va intentar ajudar-la, però no va trobar cap tractament eficaç ni cap suport institucional. La seva situació es va agreujar quan la Sofia va intentar suïcidar-se tallant-se les venes. La Laura va decidir ingressar-la en un centre psiquiàtric, on li van diagnosticar esquizofrènia paranoide. La Laura es va sentir culpable i impotent, i es va refugiar en el seu treball com a periodista d’investigació. Va començar a interessar-se pel tema dels desapareguts i els crims de la dictadura militar, i va decidir anar a Ushuaia per fer un reportatge sobre la presó del fi del món. Allà va conèixer el David, que li va cridar l’atenció per la seva actitud reservada i misteriosa.

El tercer acte se centra en el Raúl, un home argentí que treballa com a cambrer al mateix hotel on s’allotgen el David i la Laura. El Raúl és un home simpàtic i extravertit, que intenta animar els seus clients amb bromes i anècdotes. Però el Raúl també té un passat obscur i dolorós. El Raúl va ser un dels presoners polítics que van ser torturats i empresonats a la presó del fi del món. Allà va patir tota mena d’abusos i vexacions, i va veure com els seus companys eren assassinats o desapareixien. El Raúl va sobreviure miraculosament, però va quedar marcat per l’experiència. Va intentar reconstruir la seva vida, però no va poder oblidar el que havia viscut. Va desenvolupar un trastorn de estrès posttraumàtic, que li provocava insomni, ansietat i al·lucinacions. El Raúl es va aïllar de la societat i es va refugiar en el seu treball com a cambrer. Va conèixer el David i la Laura, i va sentir una connexió especial amb ells. El Raúl va descobrir que el David era el fill d’un dels militars que el van torturar, i que la Laura era la periodista que investigava els crims de la dictadura. El Raúl va decidir revelar-los la seva veritat, i els va proposar un pla per fer justícia.

L’obra acaba amb un final obert, on els tres personatges han de prendre una decisió: seguir endavant amb el pla del Raúl, o renunciar a la venjança i buscar una altra manera de tancar les seves ferides. L’obra ens deixa amb la incògnita de què faran, i ens convida a reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions i les nostres eleccions.