Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Novel·la
Editorial:
Primera edició: 1994
Ciutat on es publica: Barcelona
Localitzacions al llibre:
Traduït: No
Dades generals Llibre
Argument
Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la de denúncia que marca una clara inflexió en la narrativa de Capmany vers un feminisme conscient que té també un vessant literari. L’obra és una amalgama de materials narratius en què Capmany barreja els gèneres literaris i n’explora els mateixos límits en un intent de donar resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX.
Amb Feliçment, jo sóc una dona Capmany s’encara, obertament i des de la narrativa, amb la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones. La protagonista, Carola Milà, esdevé una heroïna a la manera dels grans clàssics de la novel·la d’aventures, aconsegueix reeixir en un món hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot i tothom, per acabar convertint-se en una dona lliure, rica i feliç.
El llibre inclou una introducció i unes propostes de treball a cura d’Isabel Graña, doctora en Filologia Catalana, directora de l’Espai Betúlia, Centre de la Paraula i les Lletres (Badalona), i autora de diversos articles i estudis sobre Capmany.
A través de la història del periple vital de la Carola Milà accedim a un retrat fi dedigne de la societat catalana del segle XX.
Fragment Text Literari
El cotxe entrava per la Rambla...
El cotxe entrava per la Rambla pel carrer de Santa Anna. Teresa havia anat parlant del destí ce Carola i Sindu li contestava amb aquella incongruència que els permetia conversar llargament sense cansar-se. Entre les moltes coses que se li anaven acudint va iniciar un comentari entusiasta sobre l’aspecte de normalitat que la ciutat oferia, però no va acabar de dir-hi i es quedà amb la boca oberta. Tomeu havia frenat perquè la calçada de la Rambla era plena de gent. Al mig del passeig hi havia una grana fogata. La visió de la gentada mòbil i compacta alhora, la claror misteriosa del foc van fer-li agafar ganes de tornar-se’n. No podien pas. Van seguir la corrua de cotxes que afegien a l’agitació l’enrenou de les botzines i lentament van arribar al Romea. La cosa no devia ser tan greu perquè el Romea era ple de gent. Hi havia expectació per l’estrena de Les garses de l’Ignasi Iglésias. El tema de la nit va ser, en canvi, la indignació, una altiva indignació pels esdeveniments de la Rambla. En Sindu Pujades es va assabentar del que havia passat pel noi Samsó. Era jove en Samsó, però ja es veia que tirava per advocat de fama. El fet era aquest: uns oficials de l’exèrcit havien assaltat la redacció del setmanari Cu-cut!, havien tirat daltabaix del balcó els mobles i després n’havien fet un gran foc al mig de la Rambla.