A flor d’oblit

9 de setembre (1965)

A la tarda visitem l’ermita de l’Abellera, posada damunt mateix del cingle que dóna a la profunda vall coberta de castanyers. Al fons hi ha Capafonts. Hi havia ombres de núvols, però el sol il·luminava alegrement algunes cases i el campanar. És un indret feréstec, inoblidable. Un corb ha volat cap a les roques ben roges, estranyament corcades per l’erosió. Hem vist la pedra amb els versos de Melcior Font, tret dels goigs que escriví per a la Verge: …Feu-nos ésser romaní de la vostra serra blava. I hem vist també el romaní, ara ben gerd i arrelat, que hi van plantar a la vora. En Gérard deia que aquell massís li recordava el Jura.