Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: value
Parc de la Font del Racó, Barcelona
Categoria: Barcelona
En el llibre: A flor d’oblit
A la font del Racó hi ha arbres grans i antics. La vegetació pròpia d'un bosc mediterrani es combina amb espècies més jardineres que hi són molt presents. Així, els lledoners hi són tan abundants com els pins. També hi ha garrofers i alzines, que comparteixen espai amb les acàcies, els pebrers bords, els xiprers, les palmeres de Canàries i les oliveres. Hi ha un roure exemplar majestuós de 18 metres d'alçària, més que centenari, que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona.
L'espai ocupat pel Parc de la Font del Racó és fruit de l'adquisició per part de l'Ajuntament de Barcelona de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d'aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l'estiu. Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar-lo va fer dues coses decisives en el seu traçat: conservar el caire rústec i la vegetació del lloc i convertir la font en el seu centre neuràlgic. Una anotació de dietari de Marià Manent (Barcelona, 1898-1988) i un fragment de memòria d'Albert Manent (Premià de Dalt, 1930) ens serviran de lectura per constatar que la font era un dels destins dels barcelonins que volien fer una passejada a peu fora de la ciutat.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
A flor d'oblit II
24 octubre (1941)
Aquesta tarda m’arribo al Parc Municipal —a la Font del Racó— amb la Maria. Feia una tarda freda, ventosa, però assolellada. El parc era ben desert. Que lluny aquelles flors d’olor intensa vora els caminals, els rossinyols apassionats, el flautejar dels merlots a les alzines! Ara fugen, esferoides, les merles sota el verd, amb xiscles sobtats, i només alguna menuda flor blava, o les diminutes pomes del craetegus, alegren els camins. Però el cel era magnífic. Retallant-se en el blau pur, grans núvols solemnes copiaven majestuosament la silueta dels roures: formaven com a copes d’arbres olímpics cel amunt. Els roures semblaven núvols verds; els núvols eren com arbres blancs, tenyits de posta, amb grans corbes sumptuoses i enceses.
Text: