Mestre Fabra, fill adoptiu de Badalona

A l’estiu traslladava la casa a la platja. Més enllà dels banys, a la banda de Montgat, instal·lava la seva barraca. Davant la porta protegida per una vela que hi donava ombra, s’hi formava una tertúlia animada de banyistes. A l’estiu, l’idioma quedava un xic de recó. La platja és llaminera. El plongeon, la braça de pit, el patí, refresquen la pell i donen elasticitat al muscle; àdhuc refresquen l’esperit. D’un tros lluny, ens animava, lleu, una alenada perfumada de la seva pipa.