Cançó de taverna

Al meu pare li vaig dir
que em cerques una fadrina
que em vingués justa per mi
ni molt aspre ni molt fina
perquè em feia galdiró,
estar sol m’era malura,
sortint de missa major
el mal aviat se’m cura.
Això rai!
El casament és un ai!

I ja em teniu festejant
i les velles se’n alarmen
la mossa em va agradar tant
que no poden separar-me’n.
(…)
i se’m fa l’ànima prima
quan al llit cerco repòs
el seu record se m’arrima.
Això rai!
Que és ben dolç aquest desmai!

M’he donat a l’aiguardent
la mossa plora que plora
li faig el primer present
no hi tocava de cap vora.
Quan l’hi he dut el collaret
del neguit era malalta,
ja no em fan calor ni fred
les besades a la galta.
Això rai!
La beguda em dóna esplai!

Ella té un color marcit
com una rosa que es passa.
El pare s’ha enfollonit,
el germà és tot amenaça.
De casa em treuen els dos
i el esperit és qui em governa
cues baixes com un gos
me’n anava a la taverna.
Això rai!
Amb el vi s’adorm l’esglai!

Ara ha trobat un fadrí
de molt bona companyia.
Si no s’acorda de mi
jo que hi penso nit i dia.
Companys de tavernejar
de veure’n les meves penes
em diuen: “si et va deixar
te’n queden moltes dotzenes”.
Això rai!
I l’anyoro més que mai!