Sentir

Sentir el verd perfum d’un hivern calm,
les flors del gel emblanquinant els cims,
la transparent certesa del mar prop.
Sentir…
l’eco llunyà de les lloses antigues,
el fred silenci perfecte del marbre,
el que fou i no és, la joia absent.
Sentir…
el lleu batec de l’ombra que gotinya,
el tot en el no-res, un vol d’ocell,
la vida que roman i que no és vida.
Sentir…

* *

Sentir la mort que ha mort i és ara temps,
el viu psalm solitari del sentir.