Fragment de Les sense ànima

HOME QUE TORNA: Quan vaig conèixer-la jo era jove com tu. I ella també ho era. Era preciosa. Tenia els cabells llargs i rossos com els raigs del sol. I els ulls blaus com el cel. I la pell suau com la seda. Era dolça com la mel. I jo me’n vaig enamorar com un boig. Com un boig! (Pausa) Però ella no era com les altres dones. No era com les altres dones… (Pausa) Ella era una dona sense ànima.

HOME QUE ESPERA: Una dona sense ànima?

HOME QUE TORNA: Sí, una dona sense ànima. Una d’aquelles dones que surten del mar sense ombra ni reflex. Que no tenen passat ni futur. Que només viuen el present. Que no senten res. Que no pateixen ni gaudeixen. Que només es deixen estimar pels homes que les troben a la platja. Però que sempre tornen al mar. Sempre tornen al mar… (Pausa) Jo no ho sabia. Jo no ho sabia quan la vaig veure per primera vegada. Estava estirada a la sorra, mig nua, mig molla, mig morta. I jo em vaig acostar a ella i la vaig despertar amb un petó. Com en els contes de fades. I ella em va mirar amb aquells ulls blaus i em va somriure. I jo em vaig quedar captivat per la seva bellesa. I la vaig agafar de la mà i la vaig portar a casa meva. I la vaig cuidar i la vaig vestir i la vaig alimentar. I la vaig estimar. La vaig estimar com mai havia estimat ningú. (Pausa) Però ella no em corresponia. Ella no em corresponia com jo esperava. Ella no em parlava ni em preguntava res. Ella no em deia que m’estimava ni em donava les gràcies. Ella només em mirava i em somreia. I es deixava fer. Es deixava fer el que jo volia. Sense oposar-se ni protestar. Sense gaudir ni patir. Sense sentir res. Sense sentir res… (Pausa) I jo em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Que alguna cosa fallava en ella. Que alguna cosa li faltava. Que no tenia ànima. Que no tenia ànima… (Pausa) I llavors vaig recordar les històries que explicaven els pescadors del poble. Les històries de les dones sense ànima que sortien del mar sense ombra ni reflex. Que no tenien passat ni futur. Que només viuen el present. Que no senten res. Que només es deixen estimar pels homes que les troben a la platja. Però que sempre tornen al mar. Sempre tornen al mar… (Pausa) I vaig entendre que ella era una d’elles. Una d’aquelles dones sense ànima que sortien del mar sense ombra ni reflex… (Pausa) I vaig tenir por. Vaig tenir por de perdre-la. De perdre-la per sempre… (Pausa) Així que la vaig tancar a casa meva i no la vaig deixar sortir mai més… (Pausa) Mai més… (Pausa) Fins que un dia… Fins que un dia…