Fragment de Bye bye monstre

El meu nom és Berta i tinc vuit anys. M’agrada molt escriure i llegir contes. Tinc un diari personal on explico tot el que em passa cada dia. El meu diari és molt especial perquè té poders màgics. Quan escric alguna cosa que vull que passi, es fa realitat. Per exemple, si escric que vull que nevi, al cap d’una estona comença a nevar. O si escric que vull que em regalin una bicicleta nova, al dia següent me’n trobo una al balcó.

Però no sempre funciona. Hi ha coses que no puc canviar amb el meu diari. Com ara el monstre.

El monstre és una cosa molt dolenta que ha aparegut fa uns mesos i ha capgirat el món sencer. Ningú sap d’on ha sortit ni com és. Només se sap que és molt perillós i que ataca els humans.

Per culpa del monstre, hem hagut de tancar-nos a casa i no podem sortir al carrer. Només podem anar a comprar menjar o a passejar una estona amb mascareta. No podem anar a l’escola ni veure els avis ni els amics. Tot està molt trist i silenciós.

Però jo no tinc por del monstre. Jo sé com espantar-lo. Sempre que puc, em disfresso d’animal. Sé que el monstre només ataca els humans, així que si em veu disfressada de lleó o de girafa o de pingüí, no em farà res.

Avui he decidit disfressar-me de zebra. M’he posat una samarreta de ratlles blanques i negres i m’he pintat la cara amb un retolador. També m’he fet una cua amb una corda i un mocador. Estic molt guapa. La meva mare diu que semblo una zebra de debò.

Ara estic al menjador, escoltant la ràdio. Estan posant una cançó que m’encanta. És la cançó de la Damaris Gelabert, Bye bye, monstre. La Damaris Gelabert és una cantant que fa cançons per a nens i nenes. La seva veu és molt bonica i les seves lletres són molt divertides. Aquesta cançó parla del monstre i de com l’hem de fer fora.

Mentre escolto la cançó, agafo el meu diari i un bolígraf. Decideixo escriure una redacció per a l’escola sobre com estic vivint el confinament. La meva mestra ens va demanar que escrivíssim alguna cosa sobre el que ens passa, el que sentim i el que pensem. Jo crec que és una bona idea. Potser així podré ajudar algú que estigui trist o espantat.

Així que obro el meu diari i començo a escriure:

Hola, sóc la Berta i aquesta és la meva història…