Fragment d’Amaranta

Amaranta va sentir com si algú li clavés una agulla al cor. Va mirar el seu avi als ulls i va veure-hi una expressió que no hi havia vist mai. Una mena de satisfacció malèvola, com si gaudís fent-li mal. Va pensar que potser era veritat el que li havia dit Isma, que el seu avi era un home sense escrúpols, capaç de fer qualsevol cosa per obtenir el que volia. Va pensar que potser ell era el responsable de tot el que li estava passant, de tot el que havia perdut.