Josep Coll Martí

Josep Coll i Martí, més conegut com a Pep Coll, és un escriptor català nascut a Pessonada, un petit poble del Pallars Jussà, el 16 d’octubre de 1949. Prové d’una família humil i de recursos escassos. Va cursar els estudis bàsics d’humanitats al Seminari de la Seu d’Urgell i va seguir els estudis a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filosofia i lletres.

Els seus inicis com a professor es remunten a la Pobla de Segur, on hi està cinc anys i on s’interessà per la llengua catalana. Un cop aprovades les oposicions s’estableix a Lleida, on desenvoluparà la tasca com a professor de llengua i literatura catalanes al centre de secundària IES Màrius Torres des de l’any 1980 fins al 2010.

Al llarg d’aquests anys, ha compaginat la tasca docent amb la professió d’escriptor, juntament amb la de col·laborador de diversos espais comunicatius, on es dedica a difondre la cultura popular. És president del Centre d’Estudis del Pallars, estudiós del dialecte pallarès i coneixedor de les narracions tradicionals del Pirineu, que recrea i sintetitza segons els diferents gèneres que empra.

Autor prolífic, ha conreat diversos gèneres literaris, des de la novel·la a la narrativa breu, passant pel recull de llegendes i la narrativa infantil i juvenil. El seu món vital i literari són els Pirineus, que converteix en un univers mític i simbòlic. La seva obra ha estat traduïda al castellà i a l’èuscar.

Entre els seus temes recurrents hi ha la memòria històrica, el pas del temps, la identitat personal i col·lectiva, el conflicte entre tradició i modernitat, el misteri i el fantàstic, el sentit de l’existència i el compromís social.

Algunes de les seves novel·les s’inspiren en fets reals ocorreguts als Pirineus, com ara El Pont de Mahoma (1995), que narra la construcció d’un pont penjant sobre el congost de Mont-rebei; L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), que investiga un assassinat que va quedar impune fa 70 anys; o Dos taüts negres i dos de blancs (2013), que relata una tragèdia familiar ocorreguda durant la Guerra Civil.

Altres novel·les se situen en un context històric o fantàstic, com ara El segle de la llum (1997), que recrea el segle XVIII a través dels ulls d’un il·lustrat; El salvatge dels Pirineus (2005), que explica la història d’un home que viu apartat de la civilització; o Les senyoretes de Lourdes (2008), que descriu les vivències d’un grup de dones que fan un viatge a Lourdes.

També ha escrit novel·les més personals i intimistes, com ara Els arbres amics (2004), que reflexiona sobre l’amistat i el pas del temps; Nius (2010), que explora les relacions familiars i amoroses; o Al mateix riu d’Heràclit (2018), que aborda el tema de la identitat.

En el camp de la narrativa breu, ha publicat dos reculls de contes: Totes les dones es diuen Maria (1989) i L’edat de les pedres (1990). A més, ha recopilat i adaptat nombroses llegendes del Pirineu en els volums Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986), Muntanyes Maleïdes (1993), El rei de la Val d’Aran (2003), Mentre el món serà món (2006) i Llegendes d’arreu de Catalunya (2012).

Pel que fa a la narrativa infantil i juvenil, ha escrit una dotzena de llibres, entre els quals destaquen El secret de la moixernera (1988), Què farem, què direm? (1991), Mi Long, el drac de la perla (1994), Les bruixes del Pla de Negua (1995) o L’habitació de ma germana (2008).

Finalment, també ha escrit assaigs sobre el parlar del Pallars i el Pirineu fantàstic, i ha fet teatre amb obres com La morisca de Gerri, Miracles de Santa Maria d’Àneu o Crònica de Mur.