Fragment de La llarga migdiada de Déu

El castell de La Hille era una antiga fortalesa medieval situada al cim d’un turó, envoltada de boscos i camps de conreu. Els seus murs havien resistit els atacs dels càtars, dels hugonots i dels espanyols, però ara s’havien convertit en un refugi per a centenars de nens jueus que fugien de la persecució nazi. Els havien portat des de diferents orfenats i escoles de França, Bèlgica i Holanda, amb la col·laboració d’una xarxa clandestina d’organitzacions humanitàries, religioses i polítiques. El castell era propietat d’una fundació suïssa que el llogava a l’Œuvre de Secours aux Enfants (OSE), una associació jueva dedicada a la protecció de la infància. El director era Fritz Loeb, un metge alemany que havia fugit del seu país quan Hitler va arribar al poder. El seu equip estava format per professors, infermers, monitors i voluntaris que s’encarregaven d’educar, alimentar, cuidar i entretenir els nens. Els nens tenien entre tres i setze anys. Alguns havien perdut els seus pares en els camps de concentració o en els bombardejos. Altres encara esperaven rebre notícies seves o retrobar-los algun dia. Tots havien patit el rebuig, la por i el dolor. Al castell intentaven recuperar la innocència i l’alegria que els havien robat. Jugaven, cantaven, dibuixaven, llegien, estudiaven. Celebraven el xabat i les festes jueves amb devoció i respecte. S’ajudaven els uns als altres, compartien les seves penes i les seves il·lusions. Formaven una gran família.

Però el castell no era un paradís. Era una presó disfressada de llar. Els nens no podien sortir del recinte sense permís ni escorta. Els gendarmes francesos els vigilaven constantment, controlant les seves identitats i les seves activitats. Els nazis els amenaçaven amb la deportació si no complien les seves ordres o si els denunciaven els seus veïns o els seus enemics. Els bombardejos aliats els obligaven a refugiar-se als soterranis o als boscos. El fred, la fam i les malalties els feien patir. La incertesa, l’angoixa i la culpa els atormentaven.

Samuel Silverstein va arribar al castell de La Hille una tarda de novembre de 1942. Portava amb ell una furgoneta plena de roba, joguines, llibres i menjar que havia recollit gràcies a les donacions dels seus contactes a Tolosa.