Albes breus a les mans

Mai no ho hem dit, però sabem molt bé
què representa el pas de cada dia.
(A poc a poc amb el dit resseguia
la teva llarga cella.) El que cal fer

és no acceptar la vergonyosa tria
que se’ns proposa entre el no i el potser.
(Molt lentament, el teu genoll també
vaig resseguir.) La teva companyia

tot ho diu, tot ho calla, tot ho sap.
El nostre amor només admet el sí,
si ho hem de refer tot de cap a cap.

(Et vaig besar el palmell i ens adormírem.)
Si un dia l’un a l’altre ens seduírem,
va ser per no deixar-nos seduir.