Balada del sabater d’Ordis

Lliçó del Pont, teogonia d’astres,
amor i crims de gent sense padró;
oh catedral del riu de Castelló,
quilla esmolada en sèxtuples pilastres!

[…]

Esmunyedís vers una eterna fuga,
voldria ser la trena de la font
que, eixamorant l’areny, espilla el Pont,
reïx, o es filtra, abscosa com la Muga.

[…]

I a Castelló es dissol en l’aigua líquida,
oh escalinata nua del Pont Vell
de set arcades desiguals! La pell
s’hi va a esbandir. Per beure, és massa insípida.

[El Sabater d’Ordis]… i ha après, per dir a la gent,
manta estrofa d’un tal poeta de Climent
el foll que més d’un cop al caure de la tarda,
sol veure als matacans del Portal de la Gallarda.

Ha vist al vas marmori de Magauli
armat –jacent rere l’altar major
de la murada seu de Castelló–
com l’animeta ix per la boca,
i plau-li d’imaginar que paga l’únic deute.