Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Novel·la
Editorial:
Primera edició: 2021
Ciutat on es publica: Barcelona
juvenil
Dades generals Llibre
Argument
El ball dels morts és un trepidant thriller gòtic que narra les aventures d’en Fidel, un jove orfe que ha estat adoptat per en Llorenç, un home ric, tèrbol i malvat que treballa per al govern d’Isabel II. En Llorenç té la missió de recórrer els cementiris més antics d’Europa i recollir informació sobre certes tombes i els morts que les ocupen, amb un propòsit ocult que en Fidel desconeix. En el seu viatge, en Fidel coneixerà a la Valentina, una jove misteriosa i bella per la qual se sentirà atret, però que també amaga un secret. En Fidel haurà d’enfrontar-se a perills, enigmes i revelacions esgarrifoses que el portaran a descobrir una veritat dolorosa: res ni ningú no és el que sembla.
El llibre és una barreja de novel·la històrica i de misteri, amb algun episodi de terror, que recrea amb detall l’ambientació del segle XIX i els seus costums funeraris. El llibre també té un component romàntic i passional, ja que en Fidel experimentarà sentiments contradictoris cap a la Valentina i cap al seu propi passat. El llibre explora temes com la identitat, la mort, el destí, la família i l’amor, amb una prosa àgil i envolvent que captiva el lector des de la primera pàgina.
La història comença quan en Fidel és recollit de l’orfenat per en Llorenç, que diu ser un amic del seu pare biològic, mort a la guerra. En Fidel no recorda res de la seva família ni del seu passat, només l’orfenat, on ha viscut entre privacions i maltractaments. Així que accepta sortir d’allà i viatjar amb en Llorenç pel món, sense saber què li espera.
En Llorenç li explica que treballa per al govern d’Isabel II i que la seva tasca és recollir informació sobre els morts il·lustres d’Europa. Per això, viatgen pels cementiris més antics i emblemàtics del continent, com el de Père-Lachaise a París, el de Highgate a Londres o el de Montjuïc a Barcelona. En cada cementiri, en Llorenç li dóna una llista amb els noms de les tombes que han de visitar i li demana que prengui nota de tots els detalls: les dates, les inscripcions, els símbols, les flors… En Fidel no entén per què han de fer això ni què busca en Llorenç entre els morts, però no s’atreveix a preguntar-li. Només sap que ha d’obeir-lo i callar.
En un dels seus viatges, coneixen a la Valentina, una jove italiana que diu ser una parenta llunyana d’en Llorenç. En Llorenç decideix portar-la amb ells i en Fidel se sent atret per ella des del primer moment. La Valentina és bonica, intel·ligent i simpàtica, però també té un aire misteriós i inquietant. En Fidel no sap què pensar d’ella ni què sent ella per ell. Només sap que quan està amb ella se sent feliç.
Però la felicitat no durarà gaire. En Fidel descobrirà aviat que tant en Llorenç com la Valentina li amaguen coses importants. Coses que tenen a veure amb el seu passat, amb el seu present i amb el seu futur. Coses que poden posar en perill la seva vida i la seva ànima.
El ball dels morts és un llibre que et farà viure emocions intenses i et farà reflexionar sobre el sentit de la vida i de la mort. Un llibre que et farà tremolar de por i de passió. Un llibre que no podràs deixar de llegir fins al final. Un final que et deixarà sense alè.
Fragment Text Literari
Fragment d'El ball dels morts
El primer cementiri que vaig visitar va ser el de Père-Lachaise, a París. Era un dia gris i fred de novembre. El meu pare adoptiu em va dir que ens esperava una llarga jornada de feina i em va recomanar que em posés una bufanda al coll. Jo no tenia cap bufanda. Ell tampoc.
Vam sortir de l’hotel on ens allotjàvem i vam agafar un carruatge fins al cementiri. Jo no havia vist mai res semblant. Era com una ciutat dels morts, plena de monuments funeraris, mausoleus, estàtues i creus. Em vaig sentir impressionat per la grandesa i la bellesa del lloc.
En Llorenç em va donar una llista amb els noms de les tombes que havíem de visitar. Em va explicar que havíem de prendre nota de tots els detalls: les dates de naixement i defunció, les inscripcions, els símbols, les flors… Tot podia ser important per a la nostra missió.
—Quina és la nostra missió? —vaig preguntar-li.
Ell em va mirar amb una mig somriure.
—Ja ho saps, Fidel. Treballem per al govern d’Isabel II. La nostra missió és recollir informació sobre els morts il·lustres d’Europa.
—Per què?
—Perquè sí.
No em va convèncer la seva resposta, però no vaig insistir. Sabia que en Llorenç no era un home de moltes paraules. Tampoc era un home afectuós ni amable. De fet, era tot el contrari. Era dur, fred i autoritari. Però era el meu pare adoptiu i li devia la vida.
Ell em va recollir de l’orfenat quan jo tenia dotze anys. Em va dir que era un amic del meu pare biològic, que havia mort a la guerra, i que volia fer-se càrrec de mi. Jo no recordava el meu pare biològic, ni la meva mare, que també havia mort quan jo era petit. Només recordava l’orfenat, on havia passat la major part de la meva vida. Un lloc trist i fosc, on els nens patíem tota mena de privacions i maltractaments. Així que quan en Llorenç em va oferir la possibilitat de sortir d’allà i viatjar amb ell pel món, no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig acceptar sense dubtar-ho.
Des d’aleshores, havia estat el seu ajudant i el seu company de viatge. Ell em va ensenyar a llegir, a escriure, a parlar altres idiomes, a comportar-me com un cavaller… Però també em va ensenyar a obeir, a callar, a no fer preguntes. Ell era el meu pare, el meu mestre, el meu amo. I jo era el seu fill, el seu alumne, el seu servent. Així era la nostra relació.