El boig dels ocells

El boig dels ocells és una novel·la que narra la història real d’Eugene Schieffelin, un ric i excèntric aficionat als ocells que va tenir la idea de introduir a Nova York totes les espècies d’ocells que apareixen en les obres de Shakespeare. Amb l’ajuda dels seus amics de la Societat Americana d’Acclimatació, Schieffelin va alliberar centenars d’estornells europeus als parcs i jardins de la ciutat, sense pensar en les conseqüències ecològiques i socials que això comportaria. La novel·la segueix les peripècies d’aquest personatge singular, la seva família i els seus col·laboradors, en una època de grans canvis i transformacions a la gran metròpoli nord-americana. Al mateix temps, la novel·la també ens presenta altres personatges ficticis que es creuen amb Schieffelin i els seus ocells, com ara una nena òrfena que viu al carrer, un periodista ambiciós que busca una exclusiva, un pintor fracassat que es dedica a retratar ocells o una dona que intenta escapar del seu marit violent. Tots ells ens mostren diferents facetes de la vida a Nova York a finals del segle XIX, des de la misèria i la violència fins a l’art i la cultura. El boig dels ocells és una faula sobre la condició humana, el poder de l’amor, el llast de la pèrdua, la valentia dels pioners i les conseqüències fatals que a vegades poden tenir els nostres actes més benintencionats. És també un homenatge a la literatura de Shakespeare i als ocells com a símbols de llibertat, bellesa i diversitat.

La novel·la està dividida en quatre parts, cadascuna dedicada a una obra de Shakespeare que té relació amb els ocells: Macbeth, El rei Lear, Romeu i Julieta i La tempesta. Cada part conté diversos capítols que alternen les veus dels diferents personatges, tant reals com ficticis. Així, coneixem els pensaments i sentiments d’Eugene Schieffelin, el seu amor pels ocells i per Shakespeare, el seu matrimoni amb Annie, la seva relació amb la seva germana Mary Elizabeth, el seu paper com a membre de la Societat Americana d’Acclimatació i el seu projecte d’introduir els ocells shakespearians a Nova York. També coneixem els testimonis d’altres personatges que es veuen afectats per les accions de Schieffelin, com ara Maggie, una nena òrfena que viu al carrer i que té un do especial per comunicar-se amb els ocells; Henry Bergh, el fundador de la Societat Protectora dels Animals, que s’oposa als plans de Schieffelin; John James Audubon, el famós pintor i naturalista que retrata els ocells americans; William Henry Hurlbert, un periodista que investiga el cas dels estornells; Thomas Moran, un pintor fracassat que es dedica a fer il·lustracions d’ocells per encàrrec; o Sarah Bernhardt, una actriu francesa que visita Nova York i que té una relació amb Schieffelin.

La novel·la combina fets històrics amb elements fantàstics i màgics, com ara els somnis premonitoris d’Eugene Schieffelin, les visions de Maggie o les aparicions de personatges shakespearians. També recrea amb detall l’ambientació de la Nova York del segle XIX, des de les seves zones més pobres i conflictives fins als seus espais més refinats i cultes. La novel·la reflexiona sobre temes com ara la naturalesa humana, el destí, l’amor, la mort, la culpa, la responsabilitat, la llibertat, la bellesa i la diversitat. El boig dels ocells és una novel·la que ens convida a somiar amb un món millor, però també a ser conscients de les conseqüències dels nostres actes. És una novel·la que ens parla dels ocells, però també de nosaltres mateixos.