La llum constant

Senyor, no m’abandonis a l’amor
la teva llei és forta i se m’emporten,
entre esbarzers, els gossos de la por.
Jo no sé els mals que tants perills comporten.

Senyor, no m’abandonis a l’amor,
amb braços hi aniria fent de barca
vaixell fosc de jacints pel teu enyor
i no em sabria greu al front la marca.

Senyor, no m’abandonis a l’amor:
tinc mans que s’han fet flames de mirall,
no espero de la vida cap licor,
la seva seda no m’és embolcall.

Senyor, no m’abandonis a l’amor,
el cor serà jardí desfet de dàlies
i si és la teva voluntat favor
que esberli en el camí velles sandàlies

dóna’m del tot el vi del meu valor,
que cap aurora no em desperti més,
i siguin els teus ulls primer temor
i sigui el teu silenci el meu decés.