Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Teatre
Editorial:
Primera edició: 2009
Ciutat on es publica: Barcelona
Traduït: No
Premis literaris: Ciutat de Sagunt – Pepe Alba de teatre - 2009
Dades generals Llibre
Argument
Les sense ànima és una obra de teatre que explora la solitud, la perversió i la incomunicació en una societat alienada i deshumanitzada. La trama gira al voltant d’un servei clandestí que ofereix a homes solitaris la possibilitat de dormir amb noies adolescents que prenen un medicament per quedar-se adormides. Els homes poden abraçar-les, acaronar-les i sentir-se acompanyats sense cap mena de contacte sexual. Les noies, per la seva banda, es veuen abocades a aquesta situació per motius diversos, com el desamor, la pobresa o la curiositat.
L’obra està dividida en tres parts. La primera part presenta els personatges principals: Home despert, un home madur que ha perdut el sentit de la vida i que busca consol en Minnie, una noia innocent i somiadora; Home que espera, un home jove i frustrat que té una relació amb Daisy, una noia rebel i descarada; i Home que torna, un home vell i malalt que recorda amb nostàlgia el seu amor de joventut, una dona sense ànima que va sortir del mar.
La segona part mostra les converses entre els homes i les noies abans i després de dormir junts. Es revelen les seves motivacions, els seus conflictes, els seus secrets i les seves il·lusions. També s’introdueix el mite de les dones sense ànima, unes criatures marines que no tenen ombra ni reflex i que es deixen estimar pels homes però que sempre tornen al mar.
La tercera part és un epíleg on es resolen algunes de les trames i es planteja un gir sorprenent. Els personatges han de prendre decisions importants sobre el seu futur i el seu destí. Alguns troben l’amor, altres el perden i altres el busquen sense èxit. L’obra acaba amb una reflexió sobre el sentit de la vida i la mort.
Les sense ànima és una obra que combina el realisme amb elements fantàstics i poètics. El llenguatge és directe i col·loquial, però també té moments lírics i metafòrics. Els personatges són complexos i contradictoris, amb llums i ombres. L’obra planteja qüestions morals i existencials sobre la condició humana, la recerca de l’afecte, la identitat, la llibertat i la felicitat.
Fragment Text Literari
Fragment de Les sense ànima
HOME QUE TORNA: Quan vaig conèixer-la jo era jove com tu. I ella també ho era. Era preciosa. Tenia els cabells llargs i rossos com els raigs del sol. I els ulls blaus com el cel. I la pell suau com la seda. Era dolça com la mel. I jo me’n vaig enamorar com un boig. Com un boig! (Pausa) Però ella no era com les altres dones. No era com les altres dones… (Pausa) Ella era una dona sense ànima.
HOME QUE ESPERA: Una dona sense ànima?
HOME QUE TORNA: Sí, una dona sense ànima. Una d’aquelles dones que surten del mar sense ombra ni reflex. Que no tenen passat ni futur. Que només viuen el present. Que no senten res. Que no pateixen ni gaudeixen. Que només es deixen estimar pels homes que les troben a la platja. Però que sempre tornen al mar. Sempre tornen al mar… (Pausa) Jo no ho sabia. Jo no ho sabia quan la vaig veure per primera vegada. Estava estirada a la sorra, mig nua, mig molla, mig morta. I jo em vaig acostar a ella i la vaig despertar amb un petó. Com en els contes de fades. I ella em va mirar amb aquells ulls blaus i em va somriure. I jo em vaig quedar captivat per la seva bellesa. I la vaig agafar de la mà i la vaig portar a casa meva. I la vaig cuidar i la vaig vestir i la vaig alimentar. I la vaig estimar. La vaig estimar com mai havia estimat ningú. (Pausa) Però ella no em corresponia. Ella no em corresponia com jo esperava. Ella no em parlava ni em preguntava res. Ella no em deia que m’estimava ni em donava les gràcies. Ella només em mirava i em somreia. I es deixava fer. Es deixava fer el que jo volia. Sense oposar-se ni protestar. Sense gaudir ni patir. Sense sentir res. Sense sentir res… (Pausa) I jo em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Que alguna cosa fallava en ella. Que alguna cosa li faltava. Que no tenia ànima. Que no tenia ànima… (Pausa) I llavors vaig recordar les històries que explicaven els pescadors del poble. Les històries de les dones sense ànima que sortien del mar sense ombra ni reflex. Que no tenien passat ni futur. Que només viuen el present. Que no senten res. Que només es deixen estimar pels homes que les troben a la platja. Però que sempre tornen al mar. Sempre tornen al mar… (Pausa) I vaig entendre que ella era una d’elles. Una d’aquelles dones sense ànima que sortien del mar sense ombra ni reflex… (Pausa) I vaig tenir por. Vaig tenir por de perdre-la. De perdre-la per sempre… (Pausa) Així que la vaig tancar a casa meva i no la vaig deixar sortir mai més… (Pausa) Mai més… (Pausa) Fins que un dia… Fins que un dia…