Revolta de bruixes

PAULINA
Fa un vent que no se sent res.

(PAULINA i FILOMENA es fiquen a l’ascensor amb les galledes corresponents. El VIGILANT corre cap al plafó d’interruptors que hi ha a secretaria. El manipularà i l’ascensor, que ja s’havia engegat amunt, s’aturarà entre la planta baixa i el primer pis. Després, a corre-cuita, el VIGILANT anirà a la porta del vestíbul i es tancarà dins de secretaria. Mentre, al vestíbul, DOLORS havia pres seient i les altres ronsejaven.)

AURORA
¿Comencem a fer veure que netegem direcció, Dolors?

DOLORS
Deixa’m respirar.

PAULINA
Hauria dit que em miraven. Com m’he espantat.

FILOMENA
¿Qui et mirava?

PAULINA
Per això he trobat les postals. La por m’ha fet fer un bot i les he esbarriades.
(L’ascensor s’atura.) ¿Què passa, ara?

FILOMENA
Pitja bé el botó.

PAULINA
Sí, res.

SOFIA
(Al VIGILANT.) Tanqui’s, tanqui’s, que hi ha corrent d’aire. Amorri-s’hi bé a les fotos, pel que li serveixen.

FILOMENA
¡Ep, noies!

AURORA
(Acostant-se a la porta del pou de l’ascensor.) ¿Què hi ha?

FILOMENA
Això no es mou.

AURORA
Proveu el timbre.

FILOMENA
¿I què et penses que fem?

DOLORS
¿Què diuen?

AURORA
S’han quedat aturades a mig camí.

(SOFIA i RITA es mobilitzen. DOLORS anava a fer-ho, però quan veu
que les altres s’apressen, ella hi renuncia i ho mirarà tot quasi sense
moure’s.)

SOFIA
¿Vols-t’hi jugar que és una gracieta del vigilant? El peringo, aquest home.
Nenes, no us atabaleu. Li vaig a recitar la cartilla.

PAULINA
Afanya’t; no m’agrada ser aquí dintre.
(SOFIA se’n va a la porta de secretaria. L’home escolta, a l’altra banda.)

RITA
Mireu d’obrir la porta.

FILOMENA
Vigileu si podeu fer-ho vosaltres per fora.

RITA
No es pot, per fora. Proveu vosaltres.
(PAULINA sacseja la porta interior.)

RITA
Amb compte, carat. Si l’espatlleu, haureu d’apoquinar.

FILOMENA
Prou. Aparta’t. A veure. (Amb cautela, procura obrir.) Res.

AURORA
És inútil, Rita. (A les de dins.) Espereu, que la Sofia ja parla amb el vigilant.

PAULINA
¿No ens podem asfixiar?

FILOMENA
Calla, tòtila.

SOFIA
Obri. No sigui enze; vinga, obri.

VIGILANT
¿Què vol?

SOFIA
La Filo i la Paulina han quedat tancades a l’ascensor.

VIGILANT
Vostès no el poden agafar, l’ascensor.

SOFIA
Si és una brometa, valdrà més que no duri gaire. O se les carrega.

VIGILANT
Prometi que treballaran tot el que han de treballar i les deixaré sortir.

SOFIA
¿Ho reconeix que és cosa seva? ¿Té aquesta barra? ¡Obri d’una punyetera vegada! ¡Tancat com una doneta! Res d’home, no li queda! ¡Obri, desgraciat!

RITA
La culpa és de la Sofia. Si el vigilant no estigués emprenyat no hi hauria històries.

AURORA
La Sofia se les està picant amb el vigilant.

PAULINA
A la Sofia no l’atura ningú.
(Sona el timbre del telèfon.)

FILOMENA
Està sonant el telèfon. ¿Oi que és el telèfon, noies?

PAULINA
Sí que ho és.

AURORA
Tu i el telèfon, carall.

DOLORS
Digues-li que no truca cap telèfon.

AURORA
No truca cap telèfon, Filomena.

RITA
¿Què dius, que no truca? És clar que truca, ¿a qui voleu enganyar?

VIGILANT
(A SOFIA.) Vostè cridi, que, per mi, com si tronés. Abans que l’ascensor torni a funcionar m’han de prometre que netejaran l’empresa de dalt a baix. ¡Tota!

SOFIA
¡Ai, l’innocent!

VIGILANT
Ho he dit, que vostès a mi no em coneixen.

SOFIA
(A DOLORS.) Ens vol fer la santíssima, el molt merdós. Voldria que treballéssim com xais.

FILOMENA
(A RITA.) ¡És per a mi! Digueu-li al vigilant que s’hi posi, que és per a mi. He de sortir d’aquí dintre.

DOLORS
(A SOFIA.) La Filo ja hi torna a ser amb lo telèfon.

FILOMENA
¡Deixeu-me sortir! ¡Senyor vigilant, el telèfon! (Comença a picar.)

SOFIA
(Al VIGILANT.) ¡Si no obre vostè, obrirem nosaltres i li badarem el cap!

FILOMENA
¡Agafeu el telèfon! ¡Deixeu-me sortir, per l’amor de Déu! ¡Enric! ¡Vull sortir d’aquí! (Segueix cridant.)

SOFIA
(A DOLORS.) Feu que la Paulina la calmi. Està histèrica, la Filo. Vés-hi, Dolors, ajuda una mica. (Al VIGILANT.) Agafi’l. Si no l’agafa, qui faltarà serà vostè.

RITA
La Sofia diu que estàs histèrica, Filomena.

AURORA
Paulina, procura que es calmi.

PAULINA
Tinc por. Jo també vull sortir. Tinc molta por. Ens morirem. Poc que en sortirem pas. ¡Feu-nos sortir!

(El VIGILANT, una mica inquiet, despenja el telèfon. SOFIA corre a l’ascensor.)

VIGILANT
Digui. S’equivoca. ¿Sap l’hora que és? Li dic que s’equivoca. (Penja.)

FILOMENA
Ja no truca? ¿L’han agafat? ¡Obriu! ¡Faré el que vulgueu, doneu-me el telèfon!

SOFIA
(A PAULINA.) Ja l’agafa, el telèfon. Calma’t, Filomena, de seguida ho solucionem. Dolors, ajuda’m, cony. I tu, Rita, si ho compliques més, t’he de fer una cara nova. (Al VIGILANT.) ¿Qui era? Era per a alguna de nosaltres? (RITA l’ha seguida.)

(Descontrolades, PAULINA i FILOMENA continuen cridant. PAULINA és l’eco de la seva companya.)

VIGILANT

No n’ha de fer res. Si prometen treballar, llavors li diré i les deixaré sortir.

SOFIA
Primer engegui l’ascensor.

RITA
(Cap a l’ascensor.) El vigilant diu que us deixaré sortir si prometeu treballar. Però la Sofia no vol.

VIGILANT
Han de prometre que treballaran com cada dia.

FILOMENA
El que sigui. Faré el que sigui. ¡Digueu-li que treballaré, que sí! ¡Ho prometo! L’he de matar, la Sofia.

(El VIGILANT crida i se’l sent força enllà.)

VIGILANT
I per menys de cinc cèntims sóc capaç d’avisar la policia. Si he de petar, petaré, però no petaré sol.

AURORA
Res de policia. Ni en broma, la policia. Només sentir-ho i les cames em tremolen.

PAULINA
¡Deixeu-me sortir! Deixeu-me, deixeu-me.

SOFIA
Dolors, estaquirot, ajuda’m.

DOLORS
És igual. Estic cansada; no tinc esma.

FILOMENA
¿Per a qui és, la trucada? ¡Digueu-li que faré el que vulgui! ¿Per a qui és? ¡Digueu-m’ho!

RITA
(Separant-se de l’ascensor.) La Paulina i la Filomena volen que digui al vigilant que elles pensen treballar.

SOFIA
Ah, no senyora.

PAULINA
¡Faré el que sigui! ¡Deixeu-nos sortir!

RITA
¡Molt figurar que mires per totes i preferiries que es morissin si així sorties amb la teva!

FILOMENA
¡Sofia, poca-vergonya! ¡Ens veurem les cares, Sofia! ¡El telèfon, Enric, deixeu-me sortir!
(Continuen amb les mateixes frases, ara ofegant-se en sanglots, ara reprenent els xiscles.)

DOLORS
Fem lo que volen o no callaran. En tinc lo cap ple.

SOFIA
(Acostant-se.) ¡Que aguantin! (A l’ascensor.) ¡Calleu d’una vegada! ¡Si calleu, podreu sortir de seguida! ¿És que voleu espatllar el que dúiem guanyat?

[…]