Somni de cap de creus

-Fora vila hi tinc amics
i el molí deu ser a la vora.
-El molí té un aire trist,
tot sembla que hi vagi en orris:
la molinera no hi és…
-Té renom d’alta i formosa.

–A la plaça hi ha un alberg
amb màrfega i palla nova.

-La calçada del Manol,
que filtra aigües amagades,
us durà a Vilatenim,
fins que albireu les muralles
i el Pont Vell de Castelló,
amb set costelles de plata.
-Ens convé arribar al molí,
que li diuen ‘La Gallarda’.

[…]

En arribar a Castelló,
vila de coltell i forca,
sota els set arcs del Pont Vell,
la Muga ve remorosa.
Travessa el carrer del Pont
que a la vila fa de porta.
Ets ingrat vetust carrer,
ja que cap pedra recorda
el nom de Ramon d’Alguer,
aquell qui a Constantinoble
-la nit que en Roger de Flor
va ser escapçat- dalt la torre
sol, amb l’espasa a la mà,
amb la vida salvà l’honra.
Ai vila dels comtes ducs
que oblides els fills més nobles!

Tinc un acord de Càrites i Fúries,
la bruixa a Llers, la fada al Canigó
i dones d’aigua –Roses i Montgó–.
Tinc un castell roquís a Quermançó
i tres bordells a Castelló d’Empúries.

La Gallarda té un portal i el portal
una alta torre
amb un lilà i un desmai
i un campaneig de taronges.

Al bell redós de la muntanya il·lustre,
prest esquinça sagetes el collverd
aparellant-se amb el coll-roig, i es perd
en un vol ample, lluminós, incert,
vers la ciutat de Castelló, lacustre,

que amb murs altius d’Otger les ires frustra.