Sota el paraigua el crit

Acabes vinclant l’esquena davant la pàgina en blanc.
Si no escrius les paraules t’esclaten
dins la boca
t’inunden els pits
les entranyes. Tu
que cada dia obres les finestres perquè
entri el desig. O com es digui matar
la set d’estar en gràcia.

Vares créixer amb els apòstols entre barques i
xarxes. Amb ells vares assistir a les noces de
Canà i vares beure vi del miracle
empesa per l’eufòria de ciris que enverinava
l’ambient (hi havia hagut una guerra. El vi
i la sang tenien el mateix gust). També
vares jugar amb àngels: els que solquen
l’aire i els que només són les ombres dels morts.